El tresor de la tartera del Canigó

Segons una llegenda que recollim de Joan Amades (1997), un parell de lladregots, penedits de llurs malifetes, varen decidir d'anar a fer penitencia a les asprors del Canigó. Però les bones intencions varen durar poc, i ràpidament es varen deixar portar per la temptació de tornar a la mala vida. Com que no tenien diners, decidiren robar al primer que trobessin. I aquest primer va ser sant Martí!
Li varen cridar: “Els diners o la vida”, però el sant no duia res de res -no en va és el sant que millor representa la pobresa. Amb tot els va dir que si tot fos tan fàcil, com trobar la felicitat amb els diners, aviat ho haurien arreglat. Dit això, va beneir uns pedruscalls d'allí a la vora i a l'instant van tornar-se brillants i massissos crostons d'or, la vista dels quals va enlluernar els lladres.
El cas és que sant Martí va seguir la seva via. I els lladres, davant de tanta riquesa, no se’ls ocorregué altra cosa que enterrar aquell tresor en un paratge secret de la muntanya i, mentrestant, rumiarien con el podrien invertir. De moment, però, van acordar fer un bon àpat per tal de celebrar la gran fortuna. Decidiren que un dels dos aniria a Perpinyà per comprar alguna cosa de menjar.

Va ser llavors que l’enveja va començar a fer de les seves i a tots dos els començà a recar haver-se de partir aquell tresor. Així que el que va anar a la ciutat va decidir emmetzinar el menjar que duia i així matar el seu company. D’altra banda, el que s’havia quedat a la muntanya es va amagar darrera d'una roca, i, així que va veure que arribava el company, se li va tirar al damunt i el va cosir a coltellades, fins que el va deixar ben mort. Per celebrar el seu triomf, vinga a menjar! I clar, va acabar morint d’un mal de ventre enmig de terribles contorsions.
D’aquesta manera les pedres tornades or restaren allí abandonades, ben a la vora dels cadàvers dels dos malfactors. Uns quants dies més tard, tornà a passar per allí sant Martí i trobà els seus cossos. Va beneir la tartera i aquesta va tornar al seu aspecte primer de pedres i més pedres. Els pastors de la zona deien que aquesta tartera era una que hi ha a prop de l’estanyol de la Portella.