Els “dimoniets” de Castellbell (El Bages)

A tocar de la masia de les Comes (Castellbell i el Vilar, el Bages) hi ha una sèrie de grans pedres que s’han desprès del cim de la muntanya per un fenomen d’erosió diferencial. Com en altres casos, un fet que geològicament sembla fàcil de comprendre ha estat produït, segons la llegenda, pel treball d’una sèrie de petits dimonis que es trobaven tancats dins d’una caixa plena de riqueses que pertanyia al propietari d’aquesta casa i que la seva muller va obrir per xafarderia.

Tot i que en cap cas no es parla de minairons, el plantejament de la situació té moltes similituds amb aquest tipus de llegenda.
Com en el cas dels minairons, es tracta d’una sèrie de diables o bèsties negres que sempre demanen nous treballs per dur a terme i que, si no els en doneu, us mataran. Una persona que viu al costat d’aquest lloc, el mes d’agost 1999, ens deia que la gent de la casa els havien hagut de fer collir tot un paner de mill i després un altre de blat de moro o qualsevol altre gra petit. Finalment, sense saber què dir-los, els havien ordenat d’anar a estimbar les pedres que hi havia al cim d’una muntanya veïna, la cinglera d’en Robert.
El final de la història tampoc no té massa lligam amb les llegendes dels minairons: acabada la feina, davant una nova demanda, l’amo de la casa els dóna una pell de cabra negra i els diu que vagin al gorg de cal Cotis i que la rentin fins que es torni blanca. Com que l’alba els sorprèn sense acabar l’encàrrec, aquests dimonis s’han acabat llençant dins d’un gorg proper a l’església i, des de llavors, no s’hi ha pogut pescar res, tot i que els pagesos asseguren que hi ha hagut peixos. La gent el coneix com el gorg del Dimoni. Cada nit se sent al seu interior el soroll dels diables picant la pell de cabra contra les pedres, però és en va. També es diu que els peixos que hi ha són les formes que agafen aquests dimonis durant el dia. Si us hi acosteu de nit i pareu l’orella a terra sentireu el soroll de la pell de cabra colpejada contra les pedres del fons (Llegendes, 1996).
 

Accés a Castellbell

Itinerari: Per arribar al lloc, sortiu de Castellbell per la carretera de Rellinars. En arribar al barri de la Riereta, estacioneu el cotxe prop de les darreres cases i continueu a peu seguint la carretera fins que trobareu una pista que baixa cap a la Riera de Rellinars (aquest camí arrenca en un revolt de la carretera). Aquesta pista us duu al riu, just en el lloc on hi ha una presa per on podeu creuar el riu.
Si us heu equivocat i heu pres una pista que hi ha poc abans, us trobareu enmig d’uns horts. Des d’aquí només heu de travessar el riu, però demaneu permís als propietaris dels horts i respecteu-los. A l’altra banda del riu, un camí s’enfila fortament cap al sud fins que arriba a la masia de les Comes.
En canvi, si heu arribat a la presa, resseguiu el riu cap avall (dreta) fins que trobareu una pista i, poc després, un camí que s’enfila fins a les Comes.
En un quart d’hora sereu a la masia, avui dia abandonada. Encara hi podreu veure les restes d’una premsa de vi. Per sobre de la casa circula una pista que marxa en direcció sud: seguiu-la. Us durà a una altra masia, encara habitada. Les pedres de les quals ens parla la llegenda són esparses al voltant de la casa.
Podeu tornar pel mateix lloc o anar a buscar una sendera que baixa cap a la torrentera i que s’agafa una mica més cap al sud de la segona casa (al final us trobareu al mateix lloc per on heu vingut). Si voleu, també podeu arribar-vos des de les Comes a la Mare de Déu de Montserrat: agafeu un camí que marxa cap a l’oest just a sobre de la pista que passa per les Comes. Al cap de poc veureu l’ermita abandonada i en força mal estat i, quan ja hi sigueu ben a prop, tindreu una molt bona vista sobre el massís de Montserrat.

Horari: un parell d’hores o tres per anar i tornar.
Dificultat: fàcil.
Cartografia: Institut Cartogràfic de Catalunya, mapa Bages. 1:50.000.
Època recomanable: tot l’any, però a l’estiu el sol hi fa estralls.