La natura humana

En la natura que concebem els humans res no pot existir en si; al contrari, tot està referit a l'existència humana. Les coses no existeixen si no és en tant que l'ésser humà els dóna sentit per la seva pròpia existència (Berque, 1996). La natura és sempre simultàniament d'ordre ecològic i d'ordre simbòlic: és ecosimbòlica. A través d'aquest procés es projecta a les formes sensibles la mateixa cosa que s'hi creu veure i que ens retorna com si fos natural.
Aquests ecosímbols que constitueixen la nostra realitat estan formats a partir d'elements físico-químics i de constants morals, és a dir, de valors. Valors que restarien convertits en pedra o aigua; objectes materials esdevinguts metàfores dels ideals socials, i al mateix temps metàfores més reals que els seus referents (Schama, 1995).