Sant Mer a Centenys

Diu la tradició que una bèstia fantàstica tenia aterrida la gent de Banyoles: assecava la vegetació, enverinava les fonts, empestava els camps i, de postres, es menjava els caps de bestiar i els pastors. Per salvar el poble varen decidir que cada dia, per sorts, portarien un infant a la boca del cau del drac, com si fos un tribut de sang. El cas arribà a oïdes de l’emperador Carlemany, que s’hi enfrontà personalment. Però en sortí derrotat.
Segons la llegenda, entre els homes de l’emperador hi havia un monjo que es deia Mer, un sant, segons tothom. Davant dels precs d’una mare que havia de donar el seu fill com a aliment per a la fera, Mer decidí enfrontar-s’hi. Però no amb armes, sinó amb una estola que havia pertangut a sant Martí i que li tirà al coll. El drac, completament amansit, fou dut al poble, on va ser degollat.
Ara bé, el que ens interessa va passar després d’això. Un cop que ha “domat” el drac de Banyoles, Mer marxa cap a Centenys, un poble de quatre cases on ningú no li ofereix l’hospitalitat. Fins i tot arriben a rebutjar-lo a cops de roc. És llavors que el monjo diu: "Rocs em doneu, rocs tindreu". I des d’aquell dia, els camps del poble són plens de pedres que els fan més estèrils.
Centenys està situat lleugerament al nord de Banyoles. Segons els geòlegs, s’assenta a sobre d’una terrassa quaternària, però per als pagesos del lloc aquell bé de déu de pedres és un càstig d’un monjo a qui varen fer enfadar.
 

En relació a aquesta llegenda, podeu consultar http://www.xtec.cat/~averges3/quart/Les%20fonts%20fant%E0stiques.pdf