Malauradament no es conserven els fons dels processos criminals de l’Audiència de Catalunya, fet que impedeix un estudi més aprofundit d’aquest tema. Sabem, això sí, que hi hagué un llarg conflicte en el mateix sentit al Prat de Llobregat i que també al camp de Tarragona es mostraren els descontentaments. Així el registre d’expedients emesos a la Reial Audiència de l’any 1807 fa referència a dues missives del corregidor de Tarragona. En la primera, del 7 de setembre, diu que el batlle de Vallmoll ha estat arrestat i que
“(...) se ha logrado se humillase y confesase su culpa mediante ajuste con el Representante del arrendatario [del Tres y Tercio] y conociendo que era bastante para escarmiento de los demás ha dispuesto la libertad del Bayle y que se tranquilizase la cosa”.
En la segona, que porta data del dos de setembre, el corregidor exposa que va dir a l’intendent que
“(...) en punto a lo acaecido en el lugar de Vallmoll acerca el cobro del 3 y Tercio y las provisiones que tomo con el Bayle y Decano, dando noticia también de un alboroto en el lugar de Riudoms en punto a exigir dicho derecho del tres y tercio”.[1]
Finalment, el 22 de novembre de 1808, el Conde de Floridablanca comunicava a la Junta Superior del Principat una reial ordre per la qual s'extingia aquest impost, en atenció a què aquesta contribució era "incomoda, gravosa, y de corto rendimiento" (Diario de Cervera, 25/03/1809 - P. 3).
De tota manera, la Junta de Govern ja havia pres aquesta decisió el 6 de juliol de 1808 (Diario de Cervera, 09/07/1808 - P. 4).
[1] ACA, Reial Audiència, Carlos IV, 19, sig. 1227, Expedientes emitidos a la Real Audiencia vistos en el Acuerdo. Año 1807.
El final del conflicte
Malauradament no es conserven els fons dels processos criminals de l’Audiència de Catalunya, fet que impedeix un estudi més aprofundit d’aquest tema. Sabem, això sí, que hi hagué un llarg conflicte en el mateix sentit al Prat de Llobregat i que també al camp de Tarragona es mostraren els descontentaments. Així el registre d’expedients emesos a la Reial Audiència de l’any 1807 fa referència a dues missives del corregidor de Tarragona. En la primera, del 7 de setembre, diu que el batlle de Vallmoll ha estat arrestat i que
“(...) se ha logrado se humillase y confesase su culpa mediante ajuste con el Representante del arrendatario [del Tres y Tercio] y conociendo que era bastante para escarmiento de los demás ha dispuesto la libertad del Bayle y que se tranquilizase la cosa”.
En la segona, que porta data del dos de setembre, el corregidor exposa que va dir a l’intendent que
“(...) en punto a lo acaecido en el lugar de Vallmoll acerca el cobro del 3 y Tercio y las provisiones que tomo con el Bayle y Decano, dando noticia también de un alboroto en el lugar de Riudoms en punto a exigir dicho derecho del tres y tercio”.[1]
Finalment, el 22 de novembre de 1808, el Conde de Floridablanca comunicava a la Junta Superior del Principat una reial ordre per la qual s'extingia aquest impost, en atenció a què aquesta contribució era "incomoda, gravosa, y de corto rendimiento" (Diario de Cervera, 25/03/1809 - P. 3).
De tota manera, la Junta de Govern ja havia pres aquesta decisió el 6 de juliol de 1808 (Diario de Cervera, 09/07/1808 - P. 4).
[1] ACA, Reial Audiència, Carlos IV, 19, sig. 1227, Expedientes emitidos a la Real Audiencia vistos en el Acuerdo. Año 1807.