Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

Avui he tornat al Saní. La meva idea era pujar fins a la carena i baixar cap a l’avenc que vàrem trobar a la Vinya Boja. Però només arribar a la casa he trobat que hi havia un camí nou. De fet, es tracta del camí que havia seguit abans i que ressegueix la vall a mitja alçada.
Amb el temps que ha passat, algú l’ha estassat i, a més a més, s’hi ha fet una mena d’autopista. Feia molta calor, i el recorregut ha estat llarg.

Avui he anat del Brull al collet de Cerdanya, passant pel molí de dalt. He pujant seguint una carena per on havien esmatassat el límit i hi havien posat cartells d’acotat de caça. Es tracta d’un alzinar carbonejat, però en arribar a dalt he trobat el que em sembla que era una artiga. Es veu pel canvi en la vegetació. De la pista cap avall hi ha:

Una zona de bosc alt i tancat amb:   

Avui hem anat amb la Carme i l’Eckart a la Serra de l’Arca. Els ha interessat molt el cas de can Bauma. Al Saní hem trobat tres persones que s’han quedat tan sorpreses com nosaltres de veure’ns. Ens han explicat que volen continuar la pista fins al Saní, perquè serà un primer pas per conservar i recuperar la zona. També que a la Casanova de Canyelles hi estan fent un alberg. Ens han explicat que entre la Casanova i Sant Miquel hi ha un poblat ibèric. Hauré d’anar a trobar-lo.

Avui he tornat a fer el Baixant de la Figuera, però aquest cop venint des de dalt, des del Baixant de la Creu (?). De fet, enmig del baixant he trobat un camí magnífic que anava flanquejant fins a enllaçar amb el de la Figuera. Està ple de carboneres i en una he trobat una intrusió magmàtica molt interessant. Després he pujat pel Solà. Al costat del Solà he trobat un forn de calç abandonat i diversos camps ara reboscats.

Avui havia quedat amb l’Eckart i la Carme per anar a la serra de l’Arca i ensenyar-los algunes coses, però els mal temps ens n’ha fet desistir. Però com que una cosa són les previsions i una altra el temps atmosfèric, aquest matí he pogut escapar-me una estona.

Després d’anys de no anar-hi, he tornat al treball de camp existencial. Amb el meu fill gran, en Martí, hem pujat fins a can Serra de l’Arca. L’abandonament, patent anys enrere, ha estat abandonat. Una màquina ha entrat dins del pati de la casa i se n’ha endut una mica de runa. Els camps dels voltants han estat netejats a cops de màquina.

Avui he tornat al Saní i he pujat directe cap a ponent, sortint a sobre el cingle, a la Creu de Parròquia. Estava buscant una manera de portar l’Eckart a visitar la zona, però el darrer tros està massa malament. Un cop a dalt, just al costat de la Creu de Parròquia he trobat un corriol que baixava un altre cop en direcció a la vall. L’he seguit i m’he trobat un camí esborradís que anava per sota del cingle. Hi ha diverses feixes i alguns camps abandonats.

Avui he anat a Llers (Alt Empordà) a fer una cursa d’orientació i hem corregut per un terreny que era ple de murs de pedra de fins a dos metres d’ample. Aquí he vist més clar que a l’Avencó que l’acció humana ha donat forma a l’espai.

Avui he anat des de can Serra de l’Arca fins al coll del pla de la Creu, passant pel Saní. Després d’haver-ho provat en dues ocasions anteriors, avui he pogut trobar aquest camí que el mapa de López Cortijo indica clarament. Al costat de les runes del Saní hi ha una font que encara es podria aprofitar. Els senglars hi van a abeurar-s’hi. La font està col•locada en el contacte entre la calcària (a sobre) i els materials triàsics (pedra d’esmolar, pedra sorrenca).

El món és petit i boterut. Ho demostra que rodant amb la bicicleta he conegut el Carles, que ja havia fet una aportació en aquest web i que m'ha tornat a insistir en l'origen medieval d'alguns peus de déu, concretament els del Berguedà.
M'ha convençut! Els peus de déu de Bagà serien una part d'un tipus de premsa de vi medieval.