blog de estudiant

Pensajar

Tot passejant, i pensant, he pensat (i passejat) que hi ha una activitat que es podria dir pensejar que consisteix en pensar mentre es passeja.

En el meu cas és una activitat que faig sovint i que moltes vegades em dóna peu a pensar coses que davant de la pantalla o tancat al despatx no se m'ocorrerien.

De manera que el producte d'una pensajada seria un pensejament.

La paraula pensajar o pensajada conté dos mots arrel: passejar i pensar, però també conté un substrat que fa referència al fet de fer un assaig.

La natura humana

En la natura que concebem els humans res no pot existir en si; al contrari, tot està referit a l'existència humana. Les coses no existeixen si no és en tant que l'ésser humà els dóna sentit per la seva pròpia existència (Berque, 1996). La natura és sempre simultàniament d'ordre ecològic i d'ordre simbòlic: és ecosimbòlica. A través d'aquest procés es projecta a les formes sensibles la mateixa cosa que s'hi creu veure i que ens retorna com si fos natural.

Mediança

"Cap natura no és mai verge, perquè la nostra mirada mai no és buida" (Roger, 1978). Des d’aquest punt de partida, creiem que podem trobar els valors més importants d'una societat en el seu medi ambient i en la seva manera de relacionar-s'hi. Perquè hi ha la tendència a veure com naturals les coses, els valors, més necessaris de tota societat; naturalitzats, objectificats, els valors formarien part alhora de les relacions entre els éssers socials i entre ells i tots els elements "objectius" que els envolten.

Objectivitat-subjectivitat

Hem de plantejar la relació natura-cultura a partir d’una integració que doni compte de les transformacions subjectives o fenomenals (les metàfores o les llegendes, en el nostre cas) i de les transformacions objectives o físiques (els metabolismes, els cicles ecològics, etc.) que concorren per donar al medi un sentit unitari que integra la realitat sensible i la realitat factual (Berque, 1990).

Contingut sindicat