Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

A mitjan juliol de 1518 una dona va començar a ballar pels carrers d'Estrasburg. Va continuar fent-ho durant sis dies. Al cap d'una setmana ja eren 34 balladors i a finals d'agost es parlava d'unes quatre-centes persones ballant.

Els metges varen dir que es tractava d'una epidèmia i per controlar-la varen decidir concentrar els balladors en alguns espais públic. Se'ls va posar música i altres facilitats suposant que finalment es curarien. Ballaven dia i nit i ho passaven malament. Finalment el governador va decidir canviar d'estratègia veient que algunes persones morien de tant ballar. Es va decidir que tot plegat devia respondre a la ira d'algun sant, de manera que es varen organitzar actes públic de penediment: el joc i la prostitució varen ser prohibits i els sospitosos i sospitoses d'aquesta mena de conductes varen ser trets de la ciutat. Els balladors varen ser conduïts a una ermita que hi havia dalt d'un turó. L'ermita era dedicada a sant Vito.

Avui he tornat a la Petjada de Sant Martí, a Osormort. Segons la llegenda, Sant Martí i el dimoni es barallaven per les ànimes dels humans i varen decidir jugar-se-les a veure qui saltava més lluny. El sant va saltar i va caure a l’altra banda del riu, mentre que el dimoni ho va fer més enrere. Les marques del peu del sant i de les potes del Banyeta es veuen encara avui dia gravades sobre una roca al costat de la font de Masferrer.

M'he hagut de barallar una mica amb unes plantes emprenyadores que no m'hi volien deixar arribar...però n'he pogut fer les fotos que necessitava. Aquest cop he distingit la marca del peu del diable, amb forma de peu de porc, al costat de la del sant. Fins ara no l'havia vista. Veig que coincideix amb la identificació que en fa el Joan aquí.

L’any 1862 sant Miquel dels Sants va ser canonitzat i la ciutat de Vic ho va celebrar amb una gran participació popular. Tal com deia Eduard Junyent, des d’aquell moment sant Miquel va passar a ser considerat el patró de la ciutat ocupant el lloc dels Sants Màrtirs.

En altres llocs hem parlat de les seves petjades a prop de Sant Segimon (el Montseny) i hem mostrat el nostre escepticisme sobre aquesta qüestió. Ara, havent trobat noves dades, creiem que podem entendre una mica millor aquest cas. Recordem que no és fins a 1890 que Juli Serra en parla i que al 1884 el geòleg Jaume Almera recull la tradició popular segons la qual en la seva infantesa s’hauria retirat en una cova propera a Sant Segimon.

Aquestes dates són alhora prou properes i prou llunyanes al moment de la seva canonització com per poder dir que les festes que varen tenir lloc a la ciutat varen desencadenar l’interés per aquest lloc i per la presència allà del sant.

El 8 de maig de 1862, el periòdic vigatà El Ausonense publicava una carta anònima datada a Sant Segimon el dia 30 d’abril en què es parla de l’aplec de Sant Segimon. El seu anònim autor diu que una de les idees que més el “preocupaven” era visitar la cova on havia fet penitència Sant Miquel, però que a tothom a qui havia demanat –fins i tot l’ermità- no li’n sabien donar raó i la seva pregunta causava sorpresa. “Y aun una persona anciana me ha contestado con singular enfado –no vino aquí el B. Miguel; yo soy de la comarca y nunca oí hablar de tal cosa”. Però el cronista no va parar fins a trobar el que buscava: el masover de can Gat es va oferir a acompanyar-li i així va poder trobar la cova:

“La cueva que me ha dicho ser del Beato está poco distante de la de S. Segismundo; mas el camino, si es que merezca tal nombre el sendero por donde hemos pasado, es muy malo y asaz espuesto: la cueva es doble, una arriba y otra abajo sin comunicacion entre sí; la de arriba que parece una de tunel tiene siete metros de profundidad por uno de altura y de diámetro; la inferior es mas ancha y menos profunda... A esta traen los cerdos la temporada que pastan en la montaña”.

L’escrit acaba amb un consell que és alhora una premonició: ara que el sant serà canonitzat, seria desitjable que els seus devots donessin a la cova la veneració que es mereix, “poniendo alli alguna cosa que recordase aquel paso admirable de su vida y facilitando el camino á los peregrinos”.

Encara no un mes més tard, Marià Fàbregas anunciava en el mateix periòdic l’obertura de l’ermitatge durant aquella temporada i recordava l’article anterior explicitant que a poca distància del santuari hi ha la cova i demanant que s’endrecés el camí que hi duia.

Les festes de la canonització del sant foren ben sonades i segons la premsa, durant el seu transcurs, podria ser que hagués tingut lloc un miracle quan una noia de la casa de caritat, a qui el metge deia d’amputar una cama, va somiar que el sant li deia que s’aixequés i anés a missa. En fer-ho es va trobar curada. El Ausonense en va fer un seguiment molt detallat, però es va descuidar d’esmentar el pas que s’havia fet al carrer de Gurb. Gràcies a aquest oblit sabem que en aquest carrer s’havia representat una escena amb el sant al desert o cova del Montseny quan el seu pare el va trobar agenollat davant la creu.

L’anada a Sant Segimon ja era un fet i al setembre una crònica de la festa de canonització que va tenir lloc a Viladrau justificava l’acte pel fet que el sant havia “pisado este territorio tan niño, pues apenas contaba seis años cuando vino al Montseny para imitar los ejemplos del Rey anacoreta el glorioso S. Segismundo”. El sermó i l’ofici d’aquell dia el feren uns germans trinitaris, de la mateixa congregació que era sant Miquel, els quals varen fer referència a quan el pare va trobar el seu fill “en la choza ó gruta del Montseny, arrodillado delante una cruz”. Quedava així acceptat el santuari com a espai viscut per sant Miquel.

D'aquí a localitzar-hi les seves petjades, només hi havia un pas.

Aquest article estudia les petjades mítiques que es troben a Catalunya, entenent per petjada mítica qualsevol forma del medi natural que sigui vista com la marca del peu d’algun personatge mític sobre alguna superfície natural, normalment la roca.

Normalment, aquestes petjades han estat atribuïdes a sants, verges, al mateix déu i als dimonis, sense oblidar els casos d’altres personatges més o menys històrics. Moltes vegades donen lloc a referents toponímics i en tots els casos estudiats algun tipus de narració llegendària explica la seva aparició.

Aquest estudi se centra en les primeres manifestacions que s’han pogut documentar i només tracta de manera esporàdica alguns casos referenciats un cop arribat el segle XX. S’ofereix, per primera vegada, un intent d’explicació de la diversitat d’orígens que ha donat lloc a unes formes més o menys semblants sobre la nostra geografia i a les llegendes que les expliquen.

Mots clau: petjades mítiques, geografia mítica, cultura popular, folklore

A propósito del control meteorológico durante la edad moderna: protoetnografía y mitopaisaje en la Cataluña moderna (S. XVII-XVIII)

Los cambios en el contenido de los gozos, la aparición de nuevas reliquias y la gran caza de brujas de la edad moderna son indicios que permiten valorar la importancia de la meteorología durante la edad moderna y los cambios climáticos en ella acaecidos.
Determinados rituales permitían hacer frente a unos actos que eran vistos como el fruto de comportamientos inadecuados. En este contexto, la pujanza de un sector campesino bienestante podría explicar la aparición y el sentido de nuevas advocaciones hacia determinados santos y un importante proceso de cristianización del paisaje catalán.

Palabras clave: Climatología, religiosidad popular, toponimia, medianza.

 (vegeu document adjunt per llegir el text complet)

El fenómeno de la brujería, tal como se vivió en la Europa moderna, puede ser descrito como una forma de adaptación a un medio cambiante en que las condiciones de vida de las clases populares rurales estaban sometidas a altas dosis de precariedad. A través de las acciones de brujos y brujas se trató de dar sentido a un contexto ecológico cambiante y de explicar algunas normas de funcionamiento de la sociedad moderna.

Seguir llegint: http://dialnet.unirioja.es/servlet/oaiart?codigo=2793539

Gràcies a l'ajut de l'Antoni Llagostera, he pogut recuperar una informació que tenia oblidada sobre les petjades del Comte Arnau al Ripollès. Reprodueixo les fotografies que en va fer Romeu i Figueras als anys quaranta del segle passat, junt amb els seus comentaris.

Val la pena donar un cop d'ull a l'escrit que l'Antoni té penjat a http://usuarios.multimania.es/allagostera/trobadors/arnau.htm

L'altre dia em va arribar el següent missatge, que ens indica fins a quin punt és popular el que se suposa que és popular:

Patrimoni.gencat ha enviat un missatge amb el el formulari de contacte a http://francescroma.net/petjades/contact.

Hola,

Des del web Patrimoni.gencat ens volem posar en contacte amb tu per donar-te a conèixer el portal i els seus continguts: agenda, monogràfics, una televisió online, escapades, notícies, fotografies panoràmiques, descobertes, jocs, eines 2.0... El patrimoni català com mai l’has vist!

http://www.patrimoni.gencat.cat

Et volem presentar també el blog dels pat.escèptics per si els vols enllaçar des del teu blog o fer-ne esment en un post. Vols conèixer la cara més divertida i irreverent del portal?

http://elpatrimoninoemdiures.blogspot.com

Gràcies per fer créixer el patrimoni català amb nosaltres!