Petjades... Footprints... Empreintes... Huellas..., una geografia mítica poc estudiada

Diu Antoni Pladevall, en un article publicat a la revista Monografies del Montseny de l'any 1992, que es tracta d'un monument d'inspiració modernista situat al nord-oest de Seva, a l'extrem del pla de Terrades (està indicat en el mapa del Montseny de l'editorial Alpina). Aquesta creu recorda la mort d'un soldat carli, Fernando Lanzuela, que tingué lloc el 23 d'agost de 1873.

Segons explica Pladevall, al costat de la creu, a la part de ponent, hi ha tres clots arrodonits marcats al terra, que correspondrien a antigues creus clavades al terra abans de què s'erigís l'actual monument. La dita popular, diu Pladevall, en fa el lloc on varen descansar el cap, el tronc i els peus del soldat mort, de manera que indicarien un cos estirat a terra en una posició mig encongida. "Segons la dita popular, aquestes creus tornen a aparèixer sempre (alguns asseguren que de manera misteriosa) quan algun desaprensiu o anticarlí les esborra."

Anem a visitar la tina d'aglans de Castellar, que es troba una mica per sobre de la casa, a tocar d'aquesta. Es tracta d'un edifici adossat a un marge, amb una porta de les mides d'una casa. De la porta n'arrenquen unes escales (8-10 graons) que duen fins al fons de la tina. Aquesta té planta rectangular, aproximadament de 4 m de costat. A la banda nord (al costat de la porta) hi ha una entrada d'aigua que prové d'una bassa que es va construir a la mateixa èpòca.

La llegenda de la Ramada Encantada se situa en les friccions entre pagesos i pastors transhumants al Pla Moixó, quan la gent de la Torre d'Oristà tallava alzines i roures i feia rompuda en aquest indret, fet que limitava el manteniment de les pastures, creant problemes als ramats transhumants que curculaven pel camí. Com a resposta, els pastors escampaven el ramat pel mig dels camps, malmetent així les viandes que hi havia plantades. Així ho explica Jordi Torres, autor del Quadern "Apunts de transhumància"

Segons l'autor, fortes batusses es van viure en l'indret fins que un bon dia van arribar a un acord: els pastors respectarien el sembrat i els pagesos aturarien la rompuda. Per fer-ho possible, es deixaria un tros on pastors i ramats poguessin fer parada i poder passar la nit. Un terreny “que mai ningú se'l podria apropiar, i constaria com a empriu o remolta”.

Però tot i amb l'acord, un pastor conegut com el “Renegaire”, poc amic dels acords i les concessions, va seguir fent la seva i saltant-se l'acord i no fent cas dels avisos i queixes dels pagesos, i entrant als camps si així li anava bé. Torres explica que “era a finals d'octubre, prop de Tots Sants, que un parcer de Pla Moixó va anar a veure si la sembrada ja naixia”. En arribar al lloc, “va veure com un ramat pasturava el seu tros i en voler fer marxar les ovelles es va trobar amb el pastor Renegaire”. La disputa va pujar de to i entre crits i cops de roc el pagès va haver de marxar capcot i emprenyat. El pastor, cregut i xulesc, encara el va humiliar més tot dient-li que “donat que encara hi queda menjar, en lloc de seguir el camí, farem nit aquí mateix i així, amb el menjar que hi ha, les ovelles podran esmorzar quan es llevin”. En sentir l'escarni, el pagès, atribulat, va engegar-li aquesta maledicció, “tant de bo que no us despertéssiu mai més, ni vós ni el ramat”. Jordi Torres acaba la contalla dient “que així va passar. Al matí, pastor i ovelles, gos i bastó s'havien convertit en pedra, és a dir, tal com es van quedar a dormir al vespre. Així és com va ser castigat un pastor malparlat que per allà on passava tot ho malmetia. Des d'aquell dia, la remolta de Pla Moixó es coneix com la Ramada encantada.

(QT/V2. Apunts de Transhumància. Jordi Torres. Adaptació d'Aleix Cardona, per a la rella 260) Extret d'aquí.

Segons recull Francesc Maspons i Labrós (1876), l'encantada Guilleuma havia estat la dama del castell de Montsoriu i hi continuava habitant junt amb totes les seves serventes que també havien estat convertides en encantades. A les nits sortien a recórrer la muntanya i hi feien “sardanes” i a les nits de lluna clara se les veia estendre els llençols i la roba blanca.

Aquesta encantada hauria estat enviada al Gorg Negre, i ho va fer acompanyada de molts follets i bruixes. Per arribar-hi es va llençar des de dalt d'una roca, a la qual es coneix com a Roca Guilleuma, on encara es veuen els seus peus marcats al terra.

En la guia del Montseny d'Artur Osona (1886) s'hi llegeix que la Roca Guilleuma és objecte d'una tradició que suposa que sobre la seva superfície hi ha impreses quatre petjades, d'una dona, d'un cavall, d'un bou i d'un gos, “quals petjadas eran d'una bruixa ó dona d'aygua, que devallant del Castell de Montsoriu, reposà sobre la roca pera descansarhi, y fent altre descans en la riera de Riells, se dirigí al llegendari Gorch-Negre del poble de Gualba, hont moravan sas companyas”.

Diu Francesc Maspons i Labrós (1876) que una gentil donzella pujava a Puig-graciós a donar la seva mà a un ric comte de terres desconegudes, tot i que ella s'havia promès a la Verge Maria. En el moment d'anar al casori, pujaven les comitives del nuvi i la núvia cap al santuari, i en trobar-se, el cavall que duia la núvia es va espantar i va sortir corrent desbocat. Algunes persones intentaren seguir-la amb els seus cavalls...

Per fi el cavall arribà a un torrent proper a l'església de Bigues, on hi havia una gran timba i caigué a l'aigua. Els que intentaven ajudar-la, varen arribar just per veure la seva caiguda, però no en pogueren trobar cap rastre, “

Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure senyalades ses potes, que encara avui s'hi conserven; i des d'aquell dia quedà conegut aquell lloc, com se'n diu avui dia encara per Salt de la Núvia”.

En el mapa adjunt es pot veure que el topònim encara existeix avui dia, tot i que la llegenda sembla haver-se perdut.

http://www.icc.cat/vissir3/?mp_x=n%3A435543.75&mp_y=n%3A4614753.875&mp_z...

En un recull de toponímia d'aquesta població navarresa es llegeix

PATADA, LA
Recibe el nombre de una piedra en la que parecen apreciarse las huellas de la pezuña y una rodilla de un buey. Se dice que al paso del Santísimo en el lugar un buey se arrodilló y dejó grabadas las huellas.

Deia José Miguel de Barandiaran, en un article de l'any 1966, que "Delante del portal de la cueva de Oibar, situada en el barrio Okamika de Guizaburuaga, existen todavía en la roca del suelo una supuesta huella de pie de lamia y unos hoyos o cazoletas a su lado".

A més a més, també recordava que hi ha altres marques o records associats a aquests éssers mitològics: dólmens, ponts, cases, palaus, castells o esglésies.

Les encantades, com es pot veure en el text que segueix, correspondrien al que a casa nostra anomenem Encantades.

Segons la Wikipedia:

En la mitología vasca, las lamias o laminak son genios mitológicos a menudo descritos con pies de ave, cola de pescado o garras de algún tipo de ave. Casi siempre femeninos, de una extraordinaria belleza, moran en los ríos y las fuentes, donde acostumbran a peinar sus largas cabelleras con codiciados peines de oro. Suelen ser amables y la única forma de enfurecerlas es robarles sus peines. Se cuenta también que han ayudado a los hombres en la construcción de dólmenes, cromlech y puentes.

A veces se enamoran de los mortales, pero no pueden casarse con ellos, pues no pueden pisar tierra consagrada. En ocasiones tienen hijos con ellos. En otras leyendas son mitad humanos y mitad peces. Otras dicen que no son más que la diosa Mari.

Cuenta una leyenda que una vez una mujer le robó el peine de oro a una lamia y ésta, enfurecida, trató de maldecirla, pero no lo logró, puesto que sonó la campana de la iglesia y eso la salvó.

En numerosas localidades españolas (especialmente del sureste de la Península) el mito de las lamias se adapta en la Leyenda de la Encantada.